El Serrat del Migdia

El recorregut proposat s’inicia al pla de la Fusta, concretament al pont del Climent, un pont airós que salva el congost que el riu Margançol ha excavat en aquest punt (648 m.). Porta el nom del tractant de fusta que el va construir a començaments del segle XX, tot i que va ser pagat pel senyor Anglarill, el propietari de les Eres de Gardilans. El recorregut està marcat amb marques grogues i el darrer tram de cresta que porta al Serrat del Migdia, amb marques blanques. Creuat el pont es puja pel camí principal, que segueix el rec del Portell de l’Ovellar (es deixa primer un a l’esquerra i després un altre a la dreta). El camí penetra en el ambient humit i frondós que caracteritza els fondos d’aquesta muntanya, on creixen els boixos, avellaners, arces blancs i fetgeres. El portell és en realitat un estret pas entre roques de conglomerat aconseguit a força de barrinades, obert també a principis del segle XX per tal de facilitar l’extracció de fusta dels vessants del Saldaguda.

Passat el portell es davalla fins a fons a trobar el rec del Coll del Tell. Al costat dels retombs del camí, sovint encara son visibles les rampes utilitzades per arrossegar els trons. Un cop troba el torrent, el camí remunta el vessant fins arribar al trencant on es deixa el camí del Salgaguda i es continua a la dreta, baixant a creuar la barrancada, per remuntar després el vessant boscós. Aviat s’ajunta a la dreta el camí que ve del coll del Biel. Tal com es va guanyant alçada, pren força la vista sobre el Sobrepuny i el cingle de Tastanós, al peu del qual es ben visible el mas de Viladomat. El camí continua pujant i passa a tocar de les runes del que havia estat la casa del Bosc. Queda en peu ben poca cosa d’aquesta masia petitona, però encara és ben visible, a la dreta del camí, les restes de la bassa excavada a la roca. Encara s’explica que els seus habitants havien advertit a més d’una persona que no es quedessin dormint a ras si no volien ser víctimes dels llops que campaven per la muntanya.

Aviat es comença a baixar per una obaga de pins rajolets en direcció al torrent Fred. Es puja una mica, es planeja, es torna a pujar i a baixar diverses vegades per anar a creuar el barranc i enfilar-se després fins arribar a trobar el majestuós faig que creix al peu del cingle de la Por. En Xavier Campillo recorda que en Martí Pujol, nascut a Sant Miquel de les Canals assegurava que el nom d’aquest cingle li venia de les veus i els crits que s’hi sentien a les nits, molt probablement de persones comdemnades. Es continua a la dreta, pujant fins arribar al collet de Pins. Des d’aquest punt es continua per la carena, seguint les marques blanques, fins arribar al cim del serrat del Migdia (1.077 m). Les vistes que regala aquesta muntanya són realment magnífiques. Aquest és un cim especialment significat pels veïns de Vilada. Cada 11 de setembre pugen fins aquí per celebrar la Diada nacional de Catalunya.

Es retorna al collet de Pins i s’inicia la baixada cap la barrancada dels Colletons. El camí travessa un tupit i agradable bosc mixt, on sobresurten bons exemplars de pi rajolet i algun bon faig. Mes endavant es troba el trencant del camí que s’enfila per un grauet cap a Sant Miquel. Es continua avall fins arribar a trobar el camí principal de Sant Miquel. Es continua a la dreta baixant pel barranc dels Colletons, seguint camins de carboners que, malauradament, en alguns punts han patit una erosió injustificable per part del trànsit de motos. Finalment s’arriba a trobar la cua de l’embassament de la Baells.

En aquest punt es pot veure l’elegant pont de Doro. Porta el nom de l’enginyer que el va construir, juntament amb el canal i la resclosa que van permetre electrificar Vilada l’any 1928. Quan l’embassament és completament ple, les aigües arriben a cobrir el pont. Habitualment no és cas i això permet l’opció de creuar-lo i continuar pel camí que porta directe al poble. Per retornar al pont del Climent però, cal continuar pel camí que remunta el curs del Margançol resseguint els vessants de la serra. A l’altra llera és ben visible la fabrica de Baix (la de Dalt és al poble). Es tracta d’una fàbrica de teixits que encara avui es manté en producció. El recorregut fins el pont del Climent transcorre agradablement dins el bosc de les obagues dels Millassos, del Prat i del Biel.

Comentaris