

|
Museus/centres d'interpretació |
|
Espai d'Interpretació de la natura del Berguedà Ubicat al mateix lloc que el desaparegut Museu de Ciències Naturals de Berga, el Centre d'Interpretació de la Natura del Berguedà ha nascut amb l'objectiu de divulgar el divers patrimoni natural d'aquesta comarca. L'exposició és permanent i consta de dues parts ben diferenciades. La primera correspon a la Sala Lluís Viladrich (en record de l'entusiasta naturalista berguedà desaparegut l'any 2006) i està dedicada a la geologia i paleontologia. | |
Jaciment Paleontològic de Fumanya L'any 1985 durant l'explotació de carbons a cel obert portada a terme per Carbones de Berga SA, van deixar al descobert un important jaciment de petjades de dinosaure, sobre una paret de calcàries inclinada uns 60º al límit oest de l'explotació. | |
Els Jardins Artigas, projectats per Antoni Gaudí l’any 1905, ens mostren el vessant més naturalístic de l’arquitecte, en els quals en perfecta harmonia, la seva obra es barreja amb els elements. Fonts, bancs, baranes i ponts travessats pel Llobregat, i envoltats de frondosa vegetació us acompanyaran mentre hi passegeu. | |
L'Estació de Guardiola de Berguedà L’edifici centenari de l’estació ferroviària de Guardiola mostra la història del ferrocarril a Catalunya en diferents àmbits: el tren de Barcelona a Mataró, la construcció de la xarxa ferroviària, les empreses ferroviàries, del vapor a l’electricitat, el món a l’entorn del tren, i, molt especialment, la vinculació del tren amb Guardiola de Berguedà. | |
|
L’exposició permanent M.A. Milions d’anys mostra als visitants el món sorprenent de la paleontologia, a partir de la informació que proporcionen les restes fòssils (ossos, ous, petjades, excrements, espècies vegetals, etc.), També ens explica els jaciments de petjades de dinosaure de Fumanya, molt propers al poble de Vallcebre. Aquests jaciments conserven més de 3500 petjades de dinosaures del Cretaci Superior, els últims que van viure a Catalunya ara fa uns 70 milions d’anys. | |
La Mina de Petroli de Riutort, situada a Guardiola de Berguedà, té com a tret diferencial de la resta de la mineria del Berguedà el fet que se n’extreia petroli (bituminosos). Encara avui, després de cent anys d’inactivitat, es pot observar el regalimeig del petroli per la roca. | |
Aquest museu es considera un centre d’interpretació dedicat a la mineria del carbó del Berguedà. Es troba ubicat a la colònia minera de Sant Corneli que, seguint el model de colònia industrial ja arrelat a Catalunya, es va fundar a finals del segle XIX per allotjar-hi la població que treballava a les mines de carbó. Avui és un dels nuclis miners més ben conservats de Catalunya i de tot l’Estat espanyol. | |
Museu del Ciment Asland de Castellar de n'Hug La fàbrica de ciment Asland es va tancar ara fa uns trenta anys. Les restes avui visibles encara posen de manifest l’espectacularitat d’un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un singular entorn natural. | |
En aquest museu podem trobar tots aquells elements relacionats amb el món de les ovelles, els ramats i els seus cuidadors: els pastors. Al Museu hi podem trobar, entre altres coses, la recreació d’una típica barraca de pedra on els pastors es refugiaven, una explicació de la transhumància, el procés d’elaboració de la llana i els productes manufacturats. | |
Museu Municipal de Gósol-Sala Picasso de Gósol A la sala Picasso hi trobem una col·lecció de rèpliques de les composicions que va realitzar Picasso durant la seva estada a Gósol, d'entre les quals destaca el facsimil del "carnet Català". | |
Sala de Pintures del Palau Pinós L’edifici del Palau dels Pinós està ubicat a la part més alta de la Vila de Bagà. A dins s'hi troba el Centre Medieval i dels Càtars i també té unes sales decorades amb pintures murals dels segles XVII, XVIII i XIX. Es tracta d'un exemple poc vist a Catalunya i de gran importància històrica. | |
|
Santuaris |
|
El Santuari de la Verge de Falgars és situat a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista de la Pobla de Lillet set quilòmetres. | |
Santuari de la Mare de Déu de Lurdes El santuari de la Mare de Déu de Lurdes es troba a La Nou de Berguedà (el primer que es va construir a Espanya). | |
| |
Encimbellat en un estret equilibri entre la natura i l’arquitectura, el santuari de la Mare de Déu de Queralt domina la ciutat de Berga i la comarca. Conegut per balcó de Catalunya, l’indret amalgama motivacions històriques, religioses i paisatgístiques i permet dominar amb la vista l’extensió muntanyosa del nord i la plana per on discorre el Llobregat, al sud. | |
|
Turisme industrial |
|
El Carrilet Verd del Berguedà és una proposta lúdica i diferent de passejar i conèixer el territori, per gaudir de la natura i del patrimoni històric i industrial. | |
Espai d'Interpretació de Berga Al carrer dels Àngels, al bell mig de la ciutat, podem visitar l'Espai dInterpretació de Berga que, com a part del Museu Comarcal de Berga, mostra una part de la història de la ciutat amb una museografía actualitzada. | |
Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat - Tren del ciment Es tracta d'una linea que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà. El recorregut es realitza a través de diferents llocs d'interès turístic de la zona, entre els quals cal remarcar els Jardin Artigas, dissenyats per Antoni Gaudí i el museu del Ciment Asland, de Castellar de n'Hug. | |
Jaciment Paleontològic de Fumanya L'any 1985 durant l'explotació de carbons a cel obert portada a terme per Carbones de Berga SA, van deixar al descobert un important jaciment de petjades de dinosaure, sobre una paret de calcàries inclinada uns 60º al límit oest de l'explotació. | |
Els Jardins Artigas, projectats per Antoni Gaudí l’any 1905, ens mostren el vessant més naturalístic de l’arquitecte, en els quals en perfecta harmonia, la seva obra es barreja amb els elements. Fonts, bancs, baranes i ponts travessats pel Llobregat, i envoltats de frondosa vegetació us acompanyaran mentre hi passegeu. | |
